UNITAT DIDÀCTICA: "Una bona motricitat significa una bona vida"

ÍNDEX

Introducció
1. Idea global de la unitat didàctica
2. Diagnòstic inicial
3. Objectius
4. Continguts
5. Activitats d’ensenyament-aprenentatge
6. Temporalització
7. Activitats i criteris d’avaluació
8. Estratègies didàctiques
9. Conclusions
10. Bibliografia

INTRODUCCIÓ

En aquest treball, volem fer una proposta de com elaborar una Unitat Didàctica, que aquesta mateixa està inclosa dintre d’una programació que constarà de 56 sessions.
El tema escollit en el qual es basarà la nostra unitat didàctica ha estat treballar les diferents habilitats motrius que pensem que són bàsiques, ja que estem vivint en uns temps on oblidem la importància de l’educació física, de la coordinació, i de tot el que això pot comportar a llarg termini, i pensem que a nens de segon d’ESO, podem fer canviar la idea que tenen prèviament sobre l’esport i l‘activitat física i ensenyar el perquè d’aquests objectius, més en concret, del contingut de la unitat didàctica.
Evidentment, la finalitat ha estat explicada, és totalment enfocada a fer d’un petit micro cicle un canvi a curt, mitjà i llarg termini en el pensament dels nostres alumnes.
El perquè del nostre plantejament, podríem considerar-lo una crítica, ja que no tenim l’oportunitat (encara) de portar-ho a terme, cosa que ens encantaria per poder comprovar la seva eficàcia.
Les bases de la nostra unitat didàctica és el perquè i el com. Els altres aspectes com poden ser el quan, el quant, el què, entre d’altres, seran aspectes condicionants i també molt importants, però no seran la nostra base.
El com ho farem consta de dos subparts, la primera és el tipus d’objectius que plantejarem, i això va molt lligat al camí que ens portarà a poder-los assolir o no (continguts, metodologia, durada, tipus d’activitats o sessions). D’altra banda, seria el com podem saber si hem assolit els objectius, és a dir, l’avaluació.


1. IDEA GLOBAL DE LA UNITAT DIDÀCTICA
Aquesta unitat didàctica va dirigida als alumnes d’entre dotze i tretze anys que estiguin cursant segon d’ESO.
La funció de la unitat didàctica que nosaltres proposem és el treball de l’escalfament mitjançant el domini de les diferents habilitats motrius bàsiques, ja que el desenvolupament d’aquestes s’ha de dur a terme durant l’educació primària, però hem pogut observar i estudiar que en molts casos no estan desenvolupats completament. A més a més, les experiències motrius adquirides durant aquesta etapa seran vàlides per a uns posteriors aprenentatges majors, com ho són per exemple les habilitats específiques per a la iniciació esportiva a diversos esports. Els objectius que volem aconseguir recauen en l’adquisició i el perfeccionament de les diferents habilitats bàsiques i el coneixement i treball sobre l’escalfament i les seves parts, així com també treballarem algun objectiu actitudinal. Es tracta d’objectius de caràcter general que més endavant anirem definint amb més concreció en les diferents activitats d’ensenyament-aprenentatge. La durada de la unitat didàctica constarà de 16 sessions d’una hora. Treballarem aquests objectius durant el primer trimestre del curs. Per a l’assoliment d’objectius utilitzarem diferents activitats com poden ser jocs, activitats col·laboratives, realització i experimentació de diferents habilitats motrius bàsiques, direcció d’un escalfament, circuits, competicions i activitats d’avaluació (tant teòriques com pràctiques). Nosaltres hem escollit una opció metodològica que constarà de classes molt participatives i experimentals, algunes organitzades en petits grups i altres individualment. Volem que els nens es preguntin el perquè ho fan per arribar a un dels nostres objectius que serà que els nens prenguin consciència de la importància de l’activitat física i l’esport. També farem servir el recurs d’un qüestionari teòric. L’avaluació serà continuada, és a dir, mirarem cada dia diferents aspectes de l’activitat que duguin a terme els nens, així com la seva actitud enfront de la classe. També utilitzarem una avaluació inicial i final per a poder tenir una visió més quantitativa.


2. DIAGNÒSTIC INICIAL

2.1 Anàlisi de l’entorn

El centre on realitzarem les sessions de la nostra unitat didàctica serà l’escola Verge del Roser de Vallirana, una escola fundada l’any 1955, concertada, que consta d’educació preescolar, educació primaria i educació secundària.
L’escola disposa d’un pati amb una pista gran de 40x20m i una pista petita de 28x15m, a més d’un gimnàs de parquet cobert de 45x30m.
L’adreça del centre és:
- Pl. Sant Domènec, 1 VALLIRANA 08759
- Telèfon: 93 683 28 46 / 606429630 / 606354886
- Fax: 93 683 27 23
- Web: http://www.dominiquesvallirana.com/
Un cop definit el centre, concretarem i analitzarem molt millor diferents aspectes importants.
El primer aspecte a comentar molt breument, són els espais dels quals disposem, com bé hem definit abans, disposem d’aquests tres espais, així doncs, definirem quins espais són els més adequats per a fer les diferents activitats.
Seguidament, hem de tenir molt en compte el material. La nostra unitat didàctica, no té la necessitat de disposar de molt material, ja que la majoria d’activitats i objectius a assolir seràn directament treballats amb el propi cos, el que coneixem com a “Calisthenics exercises” (exercisis calistènics). L'ampli ventall de possibilitats que es treballen en aquesta proposta fa que la quantitat de material i la varietat de possibles instal·lacions on es puguin realitzar els aprenentatges siguin il·limitats. Això no obstant, realitzarem les activitats sense material i/o amb instal·lacions de dimensions reduïdes. És per això que aquest apartat de material i instal·lacions no comporta limitacions excessives per desenvolupar els continguts. Cal però, respectar sempre els principis d'utilització del material com poden ser:
Que sigui per a tothom sense massa esperes.
Organitzar la sessió de manera que tothom hi participi i es mantingui actiu.


Que es cuidi, es prepari i reculli amb la intervenció i responsabilitat compartida entre mestre i alumnes.
Mitjançant la metodologia “DAFO”, hem pogut analitzar les nostres debilitats i amenaces, i podem encara potenciar més les nostres fortaleses i oportunitats.
Fortaleses Debilitats Análisis Intern - Molts recursos - Molta formació - Molts contactes i molta ajuda externa - Manca d’experiència Oportunitats Amenaces Análisis Extern - Mai s’ha treballat abans - No hi havia programacions anteriors en el centre - Nova tendència - Rebuig al ser una metodologia totalment nova.


2.2. Característiques dels aprenents

A la classe de 2n d’ESO on impartirem les sessions de la nostra Unitat Didàctica, hi ha 27 alumnes (nens i nenes) nascuts l’any 2002 (13 anys o a punt de complir-los) i 3 alumnes (nens) repetidors, nascuts l’any 2001. Dels 27 alumnes de l’any 2002 hi ha 13 nens i 14 nenes, per tant, a la classe hi ha 30 alumnes (16 nens i 14 nenes) d’entre 13 i 14 anys.
D’aquests 30 alumnes hi ha 5 nens i una nena que practiquen futbol, 4 nens i 5 nenes que practiquen bàsquet i 3 nenes que practiquen aeròbic. La resta (11) no realitzen cap activitat extraescolar. Com podem observar, tenim un grup bastant heterogeni, on 19 dels 30 alumnes realitzen alguna pràctica esportiva.
Estudio de los hábitos deportivos de la población escolar en españa
· Consejo Superior de Deportes
· Fundación Alimentum
Octubre 2011
http://www.csd.gob.es/csd/estaticos/dep-escolar/encuesta-de-habitos-deportivos-poblacion-escolar-en-espana.pdf

Estudi dels hàbits esportius dels escolars
· Direcció de l’estudi: Institut Barcelona Esports-Ajuntament de Barcelona
· Realització de l’estudi: ITIK consultoria de l’esport i el lleure
http://esports.bcn.cat/sites/default/files/Estudi%20dels%20h%C3%A0bits%20esportius%20escolars%20a%20Barcelona.pdf


Com podem observar en els dos estudis realitzats per l’ajuntament de Barcelona i el Consejo Superior de Deportes, més de la meitat dels alumnes de secundària generalment practiquen esport fora de l’escola. El nostre grup d’alumnes també està acord amb la mitjana.
Hem escollit aquests dos estudis perquè a més a més dels gràfics explicats ens donava més informació. També hem mirat molts estudis i articles que parlen sobre la coordinació dels nens i com la societat està canviant respecte abans. Ara els nens són molt més dependents, i les tecnologies ens estan fer anar en retrocés, això significa, que en termes de l’educació física, tenim una feina molt important per a promoure i informar de la importància de l’activitat física i l’esport.
Com ens han explicat i hem pogut llegir, els nens a secundària, avui en dia, no tenen assolides i treballades correctament les habilitats motrius bàsiques, és per això que la nostra unitat didàctica, el principal objectiu serà treballar en aquest aspecte, ja que és molt important per a poder en un futur practicar esport i poder seguir mantenint la importància de l’activitat física.


2.3 Marc teòric

Hi ha molt escrit sobre les habilitats motrius bàsiques i sobre l’estructura d’un escalfament. Això realment és una sort perquè hem tingut l’opció de poder contrastar opinions i aprendre pas a pas de tot el que anàvem llegint mentre ens endinsàvem dins l’enorme núvol que és l’educació física i les habilitats motrius bàsiques.
Segons el departament d’Educació Física de l’institut Ègara:

1. Definició de l’escalfament:
L'escalfament és la mobilització progressiva i suau de tots els músculs, òrgans i articulacions per poder, posteriorment, realitzar esforços intensos, sense patir cap lesió, i obtenint el rendiment màxim de l'organisme." L'escalfament suposa la transició entre un període de repòs i un treball més intens.

2. Objectius de l’escalfament: Els objectius més importants de l'escalfament són:
- Disminuir el risc de lesions.
- Incrementar la disponibilitat dels diversos òrgans corporals.
- Millorar la disponibilitat muscular i articular per l'esforç.
- Preparar-se psicològicament (concentració) envers l'activitat a realitzar.

4. Durada: La durada de l'escalfament és variable, tindrà una durada d’un 25% del total de la sessió.
pràctica (10-30 minuts). La durada també pot canviar en funció de:
- L’ intensitat del treball que es faci amb posterioritat (+ intens = + duració).
- Temperatura ambient.

5. Fases
- Primera fase: Exercicis de les grans masses musculars.
- Segona fase: Estiraments dels diferents grups musculars (agonistes, o protagonistes, i antagonistes) i articulars.
- Tercera fase: Exercicis de força.
- Quarta fase: Exercicis específics de l’activitat.

Segons el departament d’Educació Física IES Tremp: Les habilitats i destreses motrius són pròpies de la naturalesa humana i les més bàsiques s’adquireixen des de molt petit, de forma gairebé innata. - Habilitats Motrius: és la capacitat de realitzar moviments on estar implicat tot el cos: desplaçaments, girs i salts.

- Destreses Motrius: és la capacitat de realitzar moviments, amb una part del cos i per manipular un objecte, com llançar o colpejar una pilota: llançaments, recepcions, impactes, conduccions i transports. (pp.1)

Segons l’IES Egara els desplaçaments són: Entenem per desplaçaments actius com aquells que el subjecte fa responsablement. Per desplaçament passiu entenem aquell en què el subjecte no és totalment responsable dels factors necessaris perquè el desplaçament es dugui a terme. (pp.2)
Segons l’IES Mossèn Alcover els salts són: Els definirem com enlairar-se del sòl com a conseqüència d’una extensió violenta d’una o ambdues cames. (pp.1)
Segons l’institut P.Maria de Manacor els girs són: El gir és una rotació del cos al voltant d’algun eix. En cos humà es poden diferenciar tres eixos principals: eix longitudinal o vertical, eix anteroposterior i l’eix transversal o horitzontal. (pp.3)
Segons Jose Manuel Rodriguez (2011) els llançaments són:
El llançament és tota sequència de moviments que impliquin deixar anar un objecte a l’espai amb un o dos braços. La majoria dels autors coincideixen en què l’habilitat basìca de llançar té les seguents fases: · Aprensió del mòbil, armat o preparació, impuls segmentari, despreniment o solta del mòbil. (pp.1)


Entenem per currículum de l'educació secundària obligatòria els objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'aquest ensenyament.

CRITERIS D'AVALUACIÓ (2n ESO)
 • Identificar els objectius de l'escalfament i recopilar activitats, estiraments i exercicis de mobilitat articular apropiats per a l'escalfament.
 • Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut. 
• Valorar la freqüència cardíaca com a indicador de la intensitat de l'esforç. 
• Millorar l'execució dels aspectes tècnics d'un esport individual. 
• Manifestar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat en els esports i jocs col·lectius. 
• Mostrar autocontrol i participació en les activitats d'oposició. 
• Crear i posar en pràctica una seqüència harmònica de moviments corporals a partir d'un ritme triat. 
• Conèixer la importància de la pràctica d'activitats a la natura. 
• Cercar informació de diferents mitjans i recursos per planificar les sortides al medi natural.

En aquesta unitat didàctica hem relacionat el primer criteri d’avaluació amb l’assoliment de les habilitats motrius bàsiques, ja que com hem explicat en l’anàlisi de l’entorn i en les característiques d’aquest, és un concepte i un aprenentatge bàsic que no està del tot assolit.


2.4. Resum del diagnòstic inicial

Acabat de definir el diagnòstic inicial, podem començar a definir els objectius didàctics que perseguim en aquesta unitat didàctica. A l’hora de definir l’apartat de l’anàlisi de l’entorn hem pogut conèixer les instal·lacions on durem a terme el nostre treball (l’escola, la seva ubicació, el material del qual disposem…) També hem pogut conèixer, d’una manera una mica general, les característiques dels alumnes amb els quals treballarem. Totes aquestes han estat definides en l’apartat de “característiques dels aprenents”. En el marc teòric hem definit els diferents conceptes teòrics que ensenyarem durant l’aplicació de la nostra U.D. Aquests són conceptes sobre l’escalfament (objectius, tipus, fases, duració, etc) i també sobre les habilitats motrius bàsiques (definides una a una). Amb tota aquesta informació que hem reunit, podem exposar els objectius didàctics que hem fixat. Els objectius escollits han estat conseqüència de l’observat en el nostre grup d’aprenents, ja que presentaven una descoordinació per norma general a l’hora de manifestar la seva motricitat bàsica. L’aplicació de les habilitats motrius bàsiques en un futur és tan important que no hem pogut deixar passar per alt aquesta falta de coordinació, és per això que treballarem i relacionarem l’escalfament amb un bon aprenentatge i desenvolupament de les diferents habilitats motrius bàsiques perquè després ells mateixos puguin aplicar-les a una motricitat més fina i específica.

3. OBJECTIUS DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Els 30 aprenents de segon d’ESO en finalitzar la programació seran capaços de:
1. Reconèixer les parts d’un escalfament i aplicar-les en el moment i la duració concreta.
2. Conèixer i classificar els diferents tipus d’habilitats bàsiques. 3. Ser conscients d’establir relacions equilibrades y constructives amb els altres, evitant la discriminació per característiques personals, sexuals y socials, així com els comportaments agressius y les actituds de rivalitat en les activitats competitives.
4. Utilitzar formes de desplaçament no habituals amb fluidesa (quadrupèdies, reptacions, trepa i lliscaments).
5. Executar salts en les diferents direccions i salvant obstacles de diferent mida i altura.
6. Controlar el seu cos a l’hora de realitzar girs sobre l’eix transversal i longitudinal.
7. Executar correctament llançaments d’una pilota a un company/a situat a varis metres de distància, tant amb la mà, com amb el peu.
8. Executar correctament la recepció d’una pilota llançada per un company/a des de varis metres de distància, tant amb la mà, com amb el peu.


4. CONTINGUTS

Totes les habilitats motrius bàsiques i les seves aplicacions cap a habilitats motrius específiques i la vida quotidiana.
L’importància de l’activitat física i l’esport, dades estadístiques i relacionat amb el tema salut i esport.

Conceptes
- Coneixement i diferenciació de les quatre parts de l’escalfament.
- Característiques i especificació de cadascuna de les parts d’un escalfament.
- Beneficis de l’escalfament a curt i llarg termini.
- Diferenciació i pràctica de les diferents habilitats motrius bàsiques (desplaçament, girs, salts i maneig i control d’objectes)
· Desplaçaments
- Realització de diferents tipus de desplaçaments (reptacions, quadrupèdia, marxa i carrera)
- Característiques pròpies dels diferents tipus de desplaçament.
- Funció avantatges i aplicacions de cada tipus de desplaçament.
· Salts
- diferenciació i realització de diferents tipus de salt.
- Característiques, avantatges i aplicacions dels diferents salts.
- realitzar correctament cada una de les fases del salt (batuda, el vol i la fase aèria, recepció o caiguda).
· Girs
- diferenciació i realització de diferents tipus de girs.
- Característiques, avantatges i aplicacions dels diferents girs.
- Realització fluida i continuada de diferents tipus de girs (eix transversal, anteroposterior, longitudinal).
· Maneig i control d’objectes
- Possibilitats i domini de control d’objectes: mans, peus, cap, amb objectes…
- Funció i avantatges de cada tipus de control amb diferents objectes.
- Coordinació correcte i afí a l’edat d’ull mà i ull peu.
- Confirmació i estudi de la lateralitat.

Procediments
- Experimentació i treball de les diferents habilitats motrius bàsiques (desplaçaments, salts, girs i maneig i control d’objectes).
- Explicació dels conceptes teòrics referits al tema.
- Percepció i interiorització de la independència dels segments corporals.
- Destresa en el maneig d’objectes i de la seva manipulació.
- Adequació de les possibilitats de cadascú a l’activitat.
- Utilització de normes que suposin major dificultat en factors de delimitació d’espais d’acció.
- Aplicació d’habilitats motrius bàsiques en situacions de joc.
- Apreciació de distàncies respecte altres i als objectes en moviment.
- Coordinació visio-motora utilitzant qualsevol part del cos respecte a un altre element mòbil o immòbil, sigui persona o objecte.

Actituds
- Interès per la superació de les pròpies habilitats motrius.
- Responsabilitat i respecte envers les propietats del propi cos i les dels altres companys/es.
- Confiança i autonomia en els moviments d’un mateix i en els dels altres, augmentant així la seva independència.
- Consciència dels propis límits i possibilitats per tal d’evitar perills en les activitats.
- Acceptació d’un mateix i dels altres per sobre de la destresa motriu de cadascú.
- Acceptació dins de l’equip del paper que li correspon com a jugador, i la necessitat de dur a terme canvis de rol per a què tothom pugui experimentar aquesta situació.


5. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE

1. Demostració per part de cada alumne de manera individual els coneixements previs sobre les diferents habilitats motrius bàsiques. Per exemple: realització d’una habilitat motriu bàsica i que els altres alumnes i el propi professor aprovi si és realment una habilitat motriu bàsica o no. També mitjançant un qüestionari tipus test. (AVALUACIÓ INICIAL)
2. Introducció de l’escalfament en totes les sessions, amb les seves diferents parts i els seus exercicis més específics i relacionats amb les habilitats motrius bàsiques. Per exemple: per grups, cada dia un grup dirigirà l’escalfament, i aquest grup serà avaluat pel professor. (AVALUACIÓ FORMATIVA)
3. Execució d’exercicis per a millorar, diferenciar i experimentar les diferents maneres de desplaçament (reptacions, quadrupèdia, marxa i carrera). Per exemple: realització d’un circuit (fet per ells o fet pel professor) o fer una cursa de relleus.
4. Execució d’exercicis per a millorar, diferenciar i experimentar els diferents tipus de salts i les seves fases (batuda, vol o fase aèria i recepció). Per exemple: jugar a saltar a la corda, competicions de salt de llargada a peu junts.
5. Execució d’exercicis per a millorar, diferenciar i experimentar els diferents tipus de girs (eix longitudinal, eix transversal, eix anteroposterior). Per exemple: practicar volteretes, rodes i girs laterals primer a terra i després de peu.
6. Descobriment i comparació de passades amb diferents tipus d’objectes i distàncies. Pràctica de l’habilitat motriu bàsica com és maneig i control d’objectes. Per exemple: les 10 passades amb pilota de rugby, encertar un cercle en un con o jugar a passar el volant (pilota bàdminton) sense que caigui al terra i amb una certa distància.
7. Demostració per part de cada alumne, en parelles, el domini i coneixement de tots els tipus d’habilitat motriu bàsica treballats a classe. Per exemple: realització d’un circuit per parelles on surtin totes les habilitats motrius bàsiques preparades a classe. (AVALUACIÓ FINAL)
8. Contestació d’un qüestionari individualment per avaluar el coneixement de les diferents habilitats motrius bàsiques i de la seva importància i aplicació. Per exemple: qüestionari tipus test amb respostes a) b) c) d). (AVALUACIÓ FINAL)


6. TEMPORALITZACIÓ

7. ACTIVITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Avaluació inicial

L’avaluació inicial està composada per un exàmen del tipus test, on es preguntaran diferents aspectes sobre les diferents habilitats motrius bàsiques i sobre característiques de l’escalfament.
En la primera sessió, també es durà a terme una activitat avaluativa, on els nens, un per un, hauran de realitzar una habilitat motriu bàsica i els alumnes amb l’ajuda del professor hauran de definir si realment és una habilitat motriu bàsica. Això li serà d’ajuda al professor per saber quin és aproximadament el nivell dels seus alumnes en quant a coneixements de les habilitats bàsiques.

Avaluació final

L’avaluació final constarà en realitzar un circuit per parelles on surtin totes les habilitats motrius bàsiques preparades a classe. Aquest circuit constarà de quatre segments que seran les quatre habilitats motrius bàsiques. Primer hauràn d’enllaçar la marxa, la carrera, la quadrupèdia i les reptacions. Després és disposaràn a realitzar diferents tipus de salts (endevant, enrere, en una direcció diferent, salvant un objecte i a peu junts). Seguidament hauràn de realitzar un gir en cada un dels eixos possibles, és a dir, anteroposterior, longitudinal i transversal (amb ajuda del company). I finalment hauràn de realitzar passades a diferents distàncies i amb diferents objectes per tal d’avaluar el llançament i la recepció.
També realitzarem el mateix test utilitzat en l’avaluació inicial per veure la progressió i l’aprenentatge dels nostres alumnes en les qüestions més teòriques, però que haurem treballat a classe de manera pràctica i participativa.

EXEMPLE INSTRUMENT D’AVALUACIÓ

8. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

Metodologia
La metodologia que utilitzarem en aquesta unitat didàctica és una metodologia bastant participativa per part dels alumnes. Nosaltres tenim planificada i programada tota la unitat didàctica, i es per això que ells coneixeran en un principi tot el que realitzarem durant el curs. Això no vol dir que no donem opció als alumnes per participar activament en la realització de les sessions, ja que farem molt pas a l’autonomia i a la creació personal de les sessions. El nostre objectiu és que es preguntin perquè fem aquestes activitats i que descobreixin per ells mateixos el significat i la importància dels nostres objectius didàctics. Un clar exemple es que en cap moment nosaltres dirigirem l’escalfament sinó que ells pel seu propi medi hauran de descobrir i investigar com es fa un escalfament, quines parts té i perquè serveix. Això ho fem bàsicament perquè mitjançant diferents estudis s’ha demostrat que l’aprenentatge més significatiu és aquell experimental. Nosaltres creiem que és una metodologia educativa que està en decadència i que realment és molt positiva pels alumnes, ja que ells gaudeixen i es senten més protagonistes en tot moment.

Estils d’ensenyament
Nosaltres hem escollit l’estil d’ensenyament de resolució de problemes segons explica Mouska Mosston*. Aquest estil d’ensenyament consisteix en què l’alumne ha de trobar la resposta per si mateix. Aquest estil d’ensenyament trobem que és el més important i el que més utilitzarem durant la nostra unitat didàctica, ja que com hem comentat abans, l’aprenetatge experimental és el que acaba resultant més significatiu. Nosaltres pensem que l’educació física és una eina molt encertada per a poder transmetre valors i ensenyar als nens a experimentar i descobrir coses per ells mateixos, ja que en la societat que estem creant, el nen d’avui en dia no és autònom, no busca ni descobreix les coses per ell mateix sinó que s’acomoda i espera a què li resolguin els problemes. És per això que nosaltres farem descobrir a tots els alumnes per ells mateixos la importància de l’activitat física i a més a més, el paper que té un escalfament dins una sessió. També farem servir altres estils d’ensenyament com poden ser el descobriment guiat (es fan preguntes que el mestre no pot respondre), el cooperatiu (un alumne ensenya a l’altre i viceversa) i els que estan catalogats com a noves tendències que vindrien a ser el de recerca, el creatiu i l’exploratiu. Si ens hi parem a pensar, tots són estils d’ensenyament molt col·laboratius on intentem que l’alumne sigui sempre el protagonista i la part principal del seu propi procès d’aprenentatge.

*Segons Wikipedia (2011):
Muska (Moshe) Mosston (Haifa, Israel) 1925 – el 22 de juliol de 1994).
Va ser professor d'educació física en diversos llocs al seu Israel nadiu abans d'emigrar als Estats Units d'Amèrica en 1950.
A través de la seua obra va influenciar els professionals de l'educació física amb el seu anàlisi i estudi dels mètodes i estils d'ensenyament. (pp.1)
Aspectes de gestió i organització de les sessions
Nosaltres hem apostat per a deixar la primera part de totes les sessions, és a dir, l’escalfament, a mans de grups de 3 alumnes per a què la preparin i l’executin el dia que els hi tocarà. Després per a fer activitats tan siguin d’avaluació com d’aprenentatge hem variat molt entre treballar individualment i en grups heterogenis desde parelles a grups de la meitat de la classe. Sempre intentarem que els grups de treball siguin el més heterogenis possibles per així evitar possibles discriminacions o problemes de desigualtat. El material necessari per a portar a terme la unitat didàctica és bastant poc, ja que la majoria d’exercicis que realitzarem seràn exercicis amb el propi cos on necessitarem només les instal·lacions.


Exemple d’una sessió:

9. CONCLUSIONS

Aquest treball ens ha fet veure que darrere d'una cosa tan simple com sembla a primera vista una unitat didàctica, hi ha moltes hores de feina i de dedicació si es volen fer les coses ben fetes. Creiem que el fet de fer-nos crear la nostra pròpia U.D. és una eina molt potent d'aprenentatge. Hem après molt durant la creació del nostre treball, ja que cada apartat s'havia de realitzar d'una manera determinada i dintre d'unes pautes molt marcades. El fet de fer-ho així, ha fet que sigui possible i assequible i hem pogut anar progressant a poc a poc en la nostra feina. Creiem que aquesta unitat didàctica podria ser útil en un futur, però creiem que més útils són els coneixements que hem rebut durant l'elaboració del treball. Ens agradaria molt poder impartir la nostra pròpia unitat didàctica en situacions reals. Podríem comprovar que tota la feina feta serveix, i seria un fet molt gratificant. També volíem comentar que el fet de realitzar les pràctiques de classe, que estaven relacionades plenament amb la creació de la U.D., ens han sigut de molta ajuda. Per finalitzar, un fet que volem destacar és que ens hem adonat que hi ha una gran quantitat d’unitats didàctiques que hem vist per internet i que tenien molts aspectes a corregir, ja sigui objectius mal redactats, continguts inadequats, etc.