ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
1. IDEA GLOBAL
2. DIAGNÒSTIC INICIAL
2.1 Anàlisi de l'entorn
2.2 Marc teòric
2.3 Característiques dels aprenents
2.4 Resum del diagnòstic inicial
3. OBJECTIUS DE LA UNITAT DIDÀCTICA
4. CONTINGUTS
5. ACTIVITATS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE
6. TEMPORALITZACIÓ
7. ACTIVITATS I CRITERIS D'AVALUACIÓ
8. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES
9. CONCLUSIONS
10. BIBLIOGRAFIA
INTRODUCCIÓ
L’àmbit escollit és l’ensenyament de l’educació física escolar. La realització referent
d’aquesta programació de la unitat didàctica ve impulsada per les motivacions
personals que ens sorgeixen a nosaltres, com a possibles futurs professors d'educació
física en un institut, però completament com a futurs programadors que puguem ser en
qualsevol altre àmbit o aspecte de la nostra vida, tant professional com personal.
Podem tenir alguns coneixements, com a practicants habituals d'activitat física, com a
estudiants de CAFE i com a antics alumnes d'educació física però de ben segur que
ens falta progressar molt en la programació d’unitats didàctiques tant en el nostre camp
com en d’altres. La idea de que en un futur puguem estar dins d’aquest món com a
possibles professors ens atrau per a continuar investigant i millorant per a ser uns
professionals competents. La importància que creiem que té el paper d'un professor
dins la societat és el que ens porta a dur a terme aquesta programació, en la qual
esperem estructurar com és degut tots coneixements i competències de tal manera que
estiguin alineats amb els objectius, per a millorar els resultats actuals i donar més
prestigi a una feina tan important i alhora tant desvalorada.
Bona part de la motivació per a dur a terme aquesta programació emergeix fruit de la
inquietud que tenim per a l'educació i l'ensenyament d'habilitats i competències, en
general, de transmetre coneixement. Així doncs, a partir d’aquestes premisses farem tot
el possible per a poder realitzar la millor programació possible i donar el màxim de
nosaltres mateixos.
1. IDEA GLOBAL
Aquesta programació anirà dirigida a nois i noies d’entre 11 i 16 anys, estudiants de
secundària d'un institut públic de Catalunya i la finalitat global dels aprenentatges és la
de donar recursos útils i coneixements relacionats amb les qualitats físiques bàsiques,
a més d'entrenar-les de forma equilibrada, segura i sana per tal de garantir un
creixement enriquit.
Els objectius que plantegem són aconseguir la integració de tots els alumnes evitant
discriminacions, assolir tots els coneixements proposats durant l'elaboració, adaptar
l’ensenyament a les condicions col·lectives i individuals del grup i per últim millorar el
coneixement de l’esquema corporal.
Plantejarem la programació de la nostra Unitat Didàctica contextualitzada al segon
trimestre d’un curs escolar, normalment de principis de gener fins a mitjans d'abril; i per
tant disposarem d'un total de vint sessions de cinquanta minuts de durada cadascuna,
amb una freqüència de dues sessions a cada setmana.
Les activitats utilitzades per a assolir l'aprenentatge seran variades, i per classificar-les
generalment les dividirem en les activitats teòriques i les activitats pràctiques. Les
activitats teòriques es duran a terme generalment a l'aula en un total de dues sessions
de teoria (de les vint del trimestre), a més de la realització d'un treball per grups de
quatre on hauran de relacionar la implicació de les habilitats físiques bàsiques en un
esport concret a escollir. Pel que fa a les activitats pràctiques les dividirem en tres blocs
ordenats al llarg del trimestre: el primer per homogeneïtzar el grup, el segon serà més
específic per desenvolupar i guiar els alumnes i finalment el tercer consistirà en
activitats no guiades per portar a la pràctica allò après i poder-ho avaluar.
Començarem explicant les qualitats físiques bàsiques assegurant l’enteniment
d’aquestes. Treballarem cada qualitat per separat distingint-les en setmanes. Finalment
les integrarem a les sessions de manera que hi reflexarem la integració funcional de
totes juntes.
Valorarem la progressió individual i els coneixements finals assolits, així com l’actitud;
ja que es tractarà d’una evaluació continuada.
2. DIAGNÒSTIC INICIAL
2.1. Anàlisi de l'entorn
El centre on realitzarem les sessions de la nostra unitat didàctica serà l’escola Verge
del Roser de Vallirana, una escola concertada fundada l’any 1995 que consta
d’educació preescolar, educació primària i secundària.
L’escola disposa d’un pati amb una pista gran de 40x20m i una pista petita de 28x15m
a més d’un gimnàs de parquet cobert de 45x30m.
A continuació farem un anàlisi de les coses que poden afectar negativa i positivament al
desenvolupament del nostre treball amb els alumnes i l’èxit de l’assoliment d’objectius.
Anàlisis DAFO
Gràcies a aquest anàlisi tenim un avantatge en que ens hem anticipat a allò que pot
anar malament i podrem buscar activitats alternatives o altres solucions per poder
extreure un millor rendiment i que aquestes debilitats i amenaces passin a ser
oportunitats i fortaleses
2.2. Marc teòric
A nivell de grau de CAFE el tractament de les habilitats físiques bàsiques és molt més
complex, però lògicament ens adaptem als continguts del currículum bàsic de
l'ensenyament secundari obligatori. Departament d'Ensenyament (2007).
Les qualitats físiques bàsiques són un conjunt de factors que determinen el nostre
rendiment a l’hora de dur a terme una activitat física quotidiana o una activitat esportiva.
De la persona que té unes bones qualitats físiques bàsiques en diem que té una bona
condició física. S’entén per condició física el nivell d’energia i vitalitat que permet a les
persones dur a terme les tasques diàries habituals, gaudir del temps de lleure actiu,
afrontar les emergències imprevistes sense fatiga excessiva, i que també ajuda a evitar
malalties hipocinètiques (derivades de la manca d’activitat física) i a desenvolupar el
màxim de la capacitat intel·lectual tot experimentant amb plenitud la vida.
Tot i que hi ha moltes qualitats físiques, les qualitats físiques bàsiques són quatre: la
resistència, la força, la velocitat i la flexibilitat; i la seva definició per separat ens
ajudarà a interpretar-les millor, condició prèvia per a desenvolupar-les. (Casado et al.
1994, p. 18)
La resistència és la capacitat de l'organisme que permet mantenir un esforç físic
d'intensitat moderada o alta durant un temps prolongat i endarrerir el cansament que
l'exercici provoca. (Ariño, J. 2007)
Podem classificar la resistència basant-nos en les vies energètiques que aporten
l’energia als músculs i en les característiques del volum (durada de l’activitat o distància
que s’ha de recórrer) i de la intensitat (grau d’esforç que s’ha de fer) en els exercicis de
resistència.
La força és la capacitat que té l’organisme per vèncer una resistència o d’oposar-s’hi
utilitzant la tensió provocada en els músculs per la contracció de les fibres musculars.
(Ariño, J. 2007)
La velocitat és la capacitat de fer un o diversos moviments en el mínim temps possible.
Per tant, quan parlem de velocitat, la intensitat a la que ens referirem sempre serà al
100% i el volum ha de ser necessàriament baix, ja que si el volum fos gaire elevat no
es permetria treballar a una intensitat del 100%.(Ariño, J. 2007)
La flexibilitat es defineix com la capacitat d’extensió màxima d’un moviment en una
articulació determinada. (Ariño, J. 2007)
Metdeiev (citat a Caballero, L. 2013), que classifica la flexibilitat segons el grau de
desenvolupament que és necessari per executar el moviment, distingeix tres tipus de
flexibilitat:
2.3.Característiques dels aprenents
A la classe de 2n d’ESO on impartirem les sessions de la nostra Unitat Didàctica, tenim
27 alumnes (nens i nenes) nascuts l’any 2002 (13 anys o a punt de complir-los) i 3
alumnes (nens) repetidors, nascuts l’any 2001. Dels 27 alumnes tenim 13 nens i 14
nenes, per tant, a la classe tenim 30 alumnes (16 nens i 14 nenes) d’entre 13 i 14 anys.
D’aquests 30 alumnes tenim 5 nens i una nena que practiquen futbol, 4 nens i 5 nenes
que practiquen bàsquet i 3 nenes que practiquen aeròbic. A més, tenim una nena que
fa solfeig (música) extraescolars. La resta (11) no realitzen cap activitat extraescolar.
Com podem observar, tenim un grup bastant heterogeni, on 19 dels 30 alumnes
realitzen alguna pràctica esportiva o amb relació amb la música fora de l’escola. Caldrà
prestar atenció doncs a les característiques i capacitats físiques dels nens, en una
classe on la meitat sembla ser que no practica activitat física habitual.
Pel que fa al context social actual els resultats de la tendència d’activitat física ens
indiquen que entre els infants i els joves de 10 a 17 anys ha disminuït l’hàbit de caminar
per anar a estudiar. La proporció de població d’aquest grup d’edat que camina almenys
30 minuts ha disminuït passant d’un 24% el 1992 a un 16% el 2002 entre el grup dels
nois, i del 34% al 21% entre el grup de les noies. L’ús del cotxe com a mitjà de transport
ha augmentat tant entre els nois (del 8% al 20%) com entre les noies (del 20% al 27%)
en el període analitzat. Tant els nois com les noies han modificat els seus hàbits de
sedentarisme en el temps de lleure en el període analitzat, i s’observa una lleugera
millora (el 34% dels nois i el 55% de les noies eren sedentaris en el temps de lleure en
el període 1992-1993, i el 22% dels nois i el 47% de les noies eren sedentaris en el
2002-2003). Així mateix, ha augmentat el percentatge de població que refereix realitzar
almenys 20 minuts d’activitat física vigorosa cada dia de la setmana (entre els nois la
proporció passa del 14% al 36% i entre les noies del 9% al 21%). (Serra et al. 2009,
p.34).
El sedentarisme i la mala alimentació durant una etapa en la que la societat busca
comoditat i pocs esforços han portat a que es desencadenin malalties provinents
d'aquests estils de vida. La obesitat infantil i adulta es en l'actualitat la gran
preocupació de la salut pública al nostre país, motiu pel qual s'hi vol fer front, amb la
finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones. (Mur et al. (s/d), p16)
2.4. Resum del diagnòstic inicial
El nostre anàlisi de l’entorn, ens descriu una unitat didàctica d’una durada d'un trimestre
acadèmic, tres mesos, encarada a un grup-classe d'uns 30 alumnes de segon d'ESO,
amb edats compreses entre 13 i 15 anys. Es contemplen un total de 20 sessions de 50
minuts de durada. Aquesta unitat didàctica està pensada per dirigir-la una sola persona,
concretament el professor d'educació física.
La major part de l'ensenyament es durà a terme a partir de sessions pràctiques, tot i
que també hi hauran sessions teòriques i un treball, per tal d'aconseguir un bon
aprenentatge, més complert i més eficaç.
L'escola facilitarà tot el material necessari al professor per tal de posar en pràctica la
Unitat Didàctica amb normalitat.
Els objectius lligats a aquesta unitat didàctica ens donen a veure una mica els
continguts que treballaran. Davant de l'heterogeneïtat que se'ns presenta a la classe
pel que fa a la pràctica d'esport, i al gran volum d'alumnes que no practiquen activitat
física regularment, les sessions es centraran també a conscienciar de la importància de
dur un ritme de vida actiu i evitar el sedentarisme, així com millorar la condició física de
tots els alumnes del curs.
Per acabar comentarem que els objectius didàctics neixen fruit de la integritat i
complexitat del que suposa el concepte d'educació física, i no de la seqüenciació i el
reduccionisme d'aquest concepte, ja que aquests últims conceptes només perjudiquen
l'aprenentatge i el creixement integral de la persona.
3.OBJECTIUS
L'alumne un cop finalitzada la unitat didàctica tindrà uns coneixements i uns valors
relacionats amb les qualitats físiques bàsiques.
Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut
Controlar l’esforç en base a la “zona de canvi” o llindar anaeròbic mitjançant la
freqüència cardíaca entre 140 i 180 bpm.
Experimentar els diferents tipus de forces i reproduir-los per més endavant
comparar resultats amb la avaluació sumativa.
Experimentar i reconèixer els diferents mètodes de treball de la velocitat en una
situació de prova física.
Identificar la importància del treball de flexibilitat tant en l’escalfament al
començament de la sessió com la tornada a la calma al final.
Saber identificar, reconèixer i contextualitzar les qualitats físiques bàsiques en
qualsevol esport.
4. CONTINGUTS
Els continguts treballats per a aconseguir els objectius establerts en aquesta
programació són els següents:
- Explicació dels conceptes teòrics referits amb el tema.
- Pràctica i desenvolupament de la qualitat física pertinent i les seves varietats.
- Treball i desenvolupament de la capacitat aeròbica i de la potència aeròbica màxima.
- Aplicació dels mètodes diversos d’entrenament i treball per desenvolupar la força explosiva i força-resistència.
- Control rigorós de la freqüència cardíaca en funció de la zona de canvi (resistència).
- Pràctica dels diversos mètodes de treball de la resistència exposats en l’apartat de conceptes.
- Realització de proves que indiquin el nivell personal en cada unitat pràctica.
- Lectura i estudi del tema del Llibre de l’alumne.
- Realització dels exercicis corresponents del Quadern de l’alumne.
- Repàs de les nocions bàsiques de les qualitats físiques estudiades ja al primer cicle (Definició, tipus i identificació de l'aplicació d’aquestes a diversos esports i situacions de la vida diària).
Resistència:
o Relació dels aparells cardiovascular i respiratori amb la resistència.
o Els beneficis de l’entrenament de la resistència.
o La “zona de canvi” del metabolisme anaeròbic.
o Mètodes d’entrenament de resistència basats en sistemes continus
( marxa, cursa contínua, circuits naturals, fartlek i aeròbic).
o Mètodes d’entrenament de la resistència basats en sistemes fraccionats
(Mètode repeticions, circuits d’exercicis, cursa en costes).
o Altres mètodes: La pràctica de la bicicleta, la natació, l’excursionisme i
altres esports.
Força
o L’aparell locomotor i el mecanisme de contracció muscular.
o Els beneficis i criteris de l’entrenament de la força.
o Mètodes d’entrenament de força: Circuit d’exercicis, exercicis gimnàstics,
les sobrecàrregues, els multi-salts i multillençaments).
Velocitat:
o El sistema neuromuscular i la velocitat.
o Factors que incideixen en la velocitat.
o Els beneficis i mètodes de l’entrenament de la velocitat: Repeticions i jocs.
Flexibilitat:
o Relació que existeix entre els components de l’aparell locomotor i
flexibilitat.
o Factors que condicionen un grau major o menor de flexibilitat (edat, sexe..)
o Els beneficis de l’entrenament de la velocitat.
o Com treballar la flexibilitat: Consideracions prèvies, mètode dinàmic,
estiraments passius, estiraments passius forçats.
- Acceptació del nivell personal, dels límits i possibilitats propis.
- Valoració de la millora de la salut.
- Responsabilitat envers la integritat física pròpia i dels companys i companyes.
- Acceptació i respecte envers les diferències amb la resta de companys i
companyes.
- Capacitat de sacrifici i esforç enfront del treball que requereixi intensitat màxima.
- Preocupació i respecte per l’ús adequat del material i les instal·lacions.
- Necessitat de dutxar-se i canviar-se de roba després de la pràctica d’exercici
físic.
5. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A continuació es citen les activitats d’ensenyament-aprenentatge que durem a terme al
llarg d’aquesta UD.
RESISTÈNCIA
Activitat 1: Realització de tests de capacitat d’esforç aeròbic. Exemple: Course Navette.AVALUACIÓ INICIAL.
Activitat 2: Tasques intervàl·liques de resistència. Exemple: Saltar la corda amb desplaçament.
Activitat 3: Circuit d’activitats “multiesport”. Exercicis de voleibol barrejats amb exercicis
gimnàstics. Com per exemple desplaçaments laterals ofensius amb toc d’avantbraços a cada extrem per parelles.
Activitat 4: Pràctica de jocs de resistència de manera que no tinguin final, que no hi hagin eliminats i que s’asseguri una pràctica activa de tots els participants. Exemples: Tallar el fil, la serp.
Activitat 5: Realització d’una bateria de tests de força. Exemples: Abdominals, flexió extensió de braços, resistència penjats de la porteria amb braços flexionats. AVALUACIÓ INICIAL.
Activitat 6: Exercicis gimnàstics de força sense material o amb implement, individuals o per parelles. Exemples: Desplaçaments amb salts de granota, obligar el company a tocar a terra, llençar una pilota medicinal.
Activitat 7: Formes jugades de força. Exemple: Cursa per grups de 6 transportant un company de diferents maneres.
Activitat 8: Exercicis de velocitat de desplaçament. Exemple: recórrer 10 vegades una distància de 5 metres tan ràpid com sigui possible. AVALUACIÓ INICIAL
Activitat 9: Tasques de velocitat gestual. Exemple: Plate-tapping. AVALUACIÓ INICIAL.
Activitat 10: Formes jugades per a desenvolupar la velocitat. Exemple: El mocador, moros i cristians.
Activitat 11: Realització de bateria de tests individuals d’alguns exercicis de flexibilitat.
Exemple: Tocar amb les dues mans més enllà a una capsa on hi estaran recolzats els peus amb les cames estirades. AVALUACIÓ INICIAL.
Activitat 12: Realitzar estiraments estàtics i dinàmics ja siguin actius, passius i per parelles forçats.
Activitat 13: Comprovar l’assoliment de conceptes teòrics durant les classes. Per
exemple: Fer preguntes orals abans de les sessions, correcció d’exercicis del llibre de l’alumne.
Activitat 14: Qüestionari o test de respostes concretes sobre conceptes teòrics del llibre de l’alumne i del treball realitzat a classe.
7. ACTIVITATS I CRITÈRIS D’AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Utilitzarem un seguit d’activitats per tenir dades objectives de la situació actual de cada
alumne i poder així adaptar la seva progressió en el marge de 3 sessions per unitat
didàctica abans de l’avaluació sumativa o final. Per a cada una d’aquestes 4 unitats
tindrem una sèrie de criteris avaluables
En aquest apartat no donarem tanta importància a la nota final extreta sinó a l’esforç de
l’alumne i per tant la nostra valoració serà subjectiva i totalment orientativa per a la
nostra futura feina assolir els objectius finals tot i sent precisos amb la nota per tal de
demostrar realment a l’exercici final d’avaluació final de cada unitat si realment s’ha
progressat després de les sessions entrenant.
Exemples d'instrument d'avaluació:
8. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES
Per a dur a terme la UD la metodologia d'aprenentatge que utilitzarem serà per mòduls,
com es sol fer en l'àmbit de la docència. La finalitat d'aquest mètode és facilitar a
l'estudiant la comprensió global dels diferents coneixements que estan d'una o altra
forma relacionats entre si i que composen les disciplines troncals del curs.
Pel que a fa a la manera com volem transmetre el coneixement, la nostra metodologia
consistirà en provocar l'aprenentatge i resposta dels alumnes a partir de diversos estils
d'ensenyament que combinarem. Els més emprats seran el comandament directe,
l'assignació de tasques, l'autoavaluació, la inclusió, el descobriment guiat i la resolució
de problemes.
El comandament directe ha estat l'estil metodològic més emprat fins a l'actualitat, i tot i
que som coneixedors que no és el més eficaç per a l'aprenentatge integral sí que ajuda
a mantenir l'ordre de la classe i la seguretat, així com l'organització i l'estructura clara
que ajuda als alumnes a veure millor la planificació. La resta d'estils metodològics ens
semblen molt interessants, però no sempre es poden dur a terme amb eficàcia i
eficiència. Intentarem imposar-los sempre que podem abans d'emprar l'estil de
comandament directe. L'assignació de tasques permet una sessió més flexible ja que el
professor pren les decisions a les fases inicial i postactivitat, però en la fase de l'activitat
és l'alumne qui pren les decisions. Es dóna un grau de llibertat i confiança a els
alumnes que trobem molt interessant, tot i que la tasca continua sent fixa i s'ha de
reproduir un model.
L'estil d'autoavaluació també el trobem interessant pel fet de que els alumnes es puguin
proporcionar feedbacks i utilitzar criteris d'avaluació desenvolupats per nosaltres, els
docents. Suposa un grau més d'autonomia i per tant requereix més compromís i
consciència dels alumnes. Pel que fa a l'estil d'inclusió ens anirà bé a l'hora de dur a
terme alguna prova de valoració de la condició física per avaluar les competències dels
alumnes en les habilitats motrius bàsiques, on els cedirem tot el protagonisme deixant
que ells decideixin el seu nivell de situació en la tasca. Valorarem positivament aquells
qui s'esforcin a millorar el seu nivell inicial i incrementin la dificultat o nivell de la tasca.
El descobriment guiat ens servirà per veure com a partir d'un problema motor que
plantegem els alumnes s'esforcen a trobar la millor solució motriu possible. Els
ajudarem tant com calgui a aconseguir-ho a partir de premisses, però ma i els donarem
la resposta. També utilitzarem com a estil d'ensenyament l'aprenentatge basat en la
resolució de problemes (ABP). L'aprenentatge de l'alumne es basa en el plantejament
d'un problema per la resolució del qual l'alumne ha d'adquirir les competències i
coneixements necessaris. En aquesta línia hi anirà el treball teòric i també preguntes
pràctiques dins les sessions.
Pel que fa als aspectes de gestió i organització de les sessions algunes sessions les
activitats o tasques seran de caràcter individual mentre que d'altres tindran com a
requisit la formació de grups, a vegades de dos, de tres, quatre persones o més, en
funció de l'exercici que duem a terme. Intentarem que els grups siguin sempre diferents
per així millorar la cohesió i la integració de tots els alumnes a la classe. Podem
demanar grups de dos per exemple, on la majoria d'alumnes es posaran amb el seu
millor amic, i després acabar la formació del grup unint nosaltres dues parelles per
formar grups de quatre.
Pel que fa al material necessari per dur a terme la unitat didàctica no necessitarem cap
element específic que no estigui sempre a l'abast a les escoles. Si tenim controlada la
presència de cons, cordes, bancs, tanques altes, tanques petites, xiulet, pilotes
medicinals grans, pilotes medicinals petites, cinta mètrica de 10 metres, rotuladors,
papers i bolígrafs, no tindrem cap problema per falta de material en cap de les activitats
programades per dur a terme a la unitat didàctica. Pel que fa als espais igual:
necessitarem poder disposar del gimnàs de l'escola i d'una pista polivalent (bàsquet o
futbol, etc.).
Pel que fa a l'organització diària de la sessió i la preparació del material la farem abans
de cada sessió entre 20 i 10 minuts abans, i l'endreça del material un cop finalitzada la
sessió amb l'ajuda dels alumnes.
EXEMPLE DE SESSIÓ
9. CONCLUSIONS
- Treball molt útil per a la vida professional d’un graduat en CAFE amb grans
transferències pel què fa la vida privada.
- Gran aportació que ens ha permès conèixer un instrument per a tenir tota una
activitat estructurada i formalitzada en base una sèrie d’apartats perfectament
definits.
- La bona dinàmica entre ambdós i l’interès i motivació mostrat sobre el tema ha
facilitat la realització d’aquesta unitat didàctica.
- Cal dir que ens hem sentit una mica constrenyits pel fet de tenir unes regles de
joc tan marcades, fet que ens costés simplificar diversos aspectes en alguns
apartats o ampliar-los en altres.
- Bona transferència de les classes teòriques i pràctiques, on els objectius estaven
perfectament alineats amb tot el que es proposava a la unitat didàctica.
- Pel què fa el procés d’elaboració, al saber la data d’entrega amb suficient
antelació i coneixedors del laboriós treball que suposava, vam començar-lo amb
molta antelació, de manera que el procés ha estat molt fluid i els darrers dies
només han consistit en repassar certs detalls que ens generaven dubte.
- Recalcar també la importància de que els fonaments a l’hora d’iniciar una
activitat són els objectius. És a partir d’aquests que s’elaboren i estructuren el
sequi d’elements que formen una unitat didàctica.
- Aquesta UD ens ajudarà a consolidar l’hàbit d’ésser meticulosos i cuidar tots els
aspectes detalladament, tot per a optimitzar el procés i controlar el màxim de
variables possible.
- Esperem poder-la dur a terme a mig termini, ja que ens considerem com a
potencials professors d'educació física i ens agradaria arribar a exercir com a tal
i poder participar en el procés d’aprenentatge dels alumnes.
- Per últim, comentar que ha sigutt la primera programació que hem fet però no serà
la única, ja que ens hem adonat de la necessitat i la rellevància que suposa el fet
de programar a l’hora d’obtenir resultats objectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada