Què és l'educació lliure?

Ja que molts de nosaltres també treballarem en educació, hi ha un fenomen que està a l'alça. Escola lliure, és a dir, educació lliure.

Aquí us deixem una explicació feta per la Xell l'any 2009.

Què és l’educació lliure?

És difícil definir, en poques línies, el que representa l’educació lliure. A més, cada projecte, grup de criança o escola d’educació lliure té uns components propis que el fan especial i diferent dels altres.

Tanmateix, la majoria de projectes se senten identificats amb paraules com respecte, cuidar, confiança, límits, disponibilitat dels adults, no judici, conseqüències lògiques i que ajuden l’infant –en comptes de premis i càstigs extrínsecs--, acompanyament emocional, vivència, amor, etc.

Totes les escoles d’educació lliure acostumen a ser espais poc massificats, amb una ràtio promig d’1 adult/a per a cada 6 o 7 nens i nenes pel segon cicle de l'etapa d'infantil (de 3 a 6 anys orientatius), per exemple. Això no implica que un adult/a estigui sempre amb un mateix grup de nens i nenes, ni que aquests estiguin sempre en companyia dels mateixos nens i nenes. Ben al contrari, l’agrupament dels nens i nenes es crea de manera espontània en funció dels propis interessos i afinitats.

Aprenentatge es considera tot allò que parteix d’un impuls propi, tota experiència que està motivada intrínsicament, sense suggeriments subtils dels adults/es, i que engloba tota la persona, totes les seves dimensions psicomotrius, emocionals, socials i cognitives.

En conseqüència, podríem dir que no existeix cap currículum previ, o be que el currículum d’aquestes escoles es va generant en l’acció. No existeixen uns continguts que cal donar obligatòriament en un moment determinat del procés educatiu, ni s’obliga tampoc a que una majoria de nens/es o adults/es imposi la seva decisió a les minories o als individus. De fet, totes les activitats proposades pels adults o per altres nens i nenes són, en principi, voluntàries, ja que no són més que propostes d’experiències, a partir de les quals cada nen i nena, des de la percepció del seus estat i de les seves necessitats actuals, ha de decidir si desitja o no acceptar-les.

La família es considera el principal element en la criança i educació dels nens i les nenes. Molts dels projectes d’educació lliure són creats i coordinats des de les famílies, altres són responsabilitat de grups d’educadors/es, i també hi ha projectes amb responsabilitats compartides. Però en tots els casos, la inclusió i la participació de les famílies és un element fonamental, Podríem dir que hi ha una perspectiva sistèmica en aquests enfocaments.

En resum, l’educació lliure pretén ser una relació educativa basada en l’acceptació i el respecte per la persona, que se sosté en la idea que la principal funció de l’educació no és preparar individus per incorporar-se al món laboral, sinó que representa un compromís per entendre i ajudar l’altre a desenvolupar-se en totes les seves dimensions.

Sense cap voluntat de ser excloents, però amb el desig de donar a conèixer la nostra identitat i el que desitgem, les persones i col·lectius que formem part de la Xell entenem per educació lliure aquella que respecta els següents principis:

· L’educació de la persona a través de la convivencialitat.
Entenem que l’educació s’articula sobretot a través de la convivència i les interaccions entre persones de qualsevol edat. La primera necessitat humana és la necessitat de l’altre, la necessitat de ser estimat i d’estimar. La construcció de relacions humanes plenes és alhora mitjà i finalitat de l’acció educativa. Els sabers culturals són més que res un vehicle per articular aquestes relacions i no una finalitat en sí mateixos.

· L’educació integral de totes les dimensions de la persona.
L’ésser humà és un ésser complex, amb múltiples dimensions. L’educació ha de permetre el desenvolupament de totes aquestes dimensions o intel·ligències (cognitives, físiques, emocionals, expressives, socials, etc.) des d’un enfocament global i no fragmentari.

· L’educació a través del respecte a les necessitats, els ritmes i la intimitat de cadascuna de les persones.
Entenem que tota persona, infant i adulta, està en continu creixement, i que ningú està en disposició de forçar, accelerar o involucionar aquest procés des de l’experiència pròpia i el mentalisme. L’educació lliure implica doncs construir relacions basades en la no imposició, la no coercitivitat, i el respecte als processos individuals.

· L’educació en la llibertat responsable.
Entenem que la relació educativa ha de possibilitar la llibertat de la persona per actuar i prendre decisions des de la percepció de les seves necessitats i la interdependència amb l’altre. No es tracta, doncs, d’un concepte ingenu de llibertat, de fer el que a un li dona la gana, sinó d’una llibertat responsable, que representa una vinculació i un compromís amb l’altre des de la pròpia autonomia i vivència.

· L’educació a través de la corresponsabilitat
Cada etapa de la vida te unes característiques i unes limitacions que ens permeten afrontar les situacions de manera peculiar. En conseqüència, la relació entre l’infant i l’adult ha de tenir en compte les potencialitats de cada persona, des de la plena responsabilitat que cadascun està capacitat per assumir, per tal d’anar construint una major igualtat i justícia socials.

· L’educació a través de l’aprenentatge vivencial i actiu.
L’aprenentatge, que parteix del propi organisme implica descobrir, tocar, sentir i explorar l’entorn natural i social. És a partir d’aquesta vivència que som capaços de copsar les relacions més profundes de la realitat. L’infant, el jovent, i l’adult per igual, no necessita cap motivació extrínseca per aprendre. Tot el nostre impuls vital està dirigit en aquest sentit. Necessitem explorar la realitat amb els nostres sentits, amb la implicació global de totes les nostres dimensions.

· Una proposta d’espais, ambients i materials
Tots aquests principis s’articulen en la pràctica diària a través d’ambients i materials que estan disponibles per l’exploració i manipulació dels infants. Hi ha una varietat d’ambients, cadascú amb les seves peculiaritats i límits. Tot això dins d’una atmosfera general relaxada, sense pressions externes, ni expectatives de produir o de tenir res, simplement de ser.

És que pot haver-hi alguna cosa més enllà de SER, simplement SER?