La planificació en el lleure.

I no deixem de penjar exemples i articles de més exempels d'àmbits de programacions. En aquest cas la programació en el lleure, una altre vessant molt i molt important en l'actualitat.


La planificació en el lleure.

La incorporació d’activitats lúdiques a l’educació infantil passa per planificar-les a fi de promoure-les i poder-les avaluar. L’educador les ha de planificar tenint en compte que han de promoure el desenvolupament de les capacitats dels infants i, a la vegada, han de ser significatives en experiències i motivadores.
Totes les activitats s’han de planificar prèviament. Això contribueix a donar seguretat a l’educador, que també es transmet als infants.
El fet de no improvisar no vol dir que s’hagi de ser rígid i fer sigui com sigui el que estava programat. Ben al contrari, s’ha d’estar atent al desenvolupament de l’activitat i ser flexible per introduir canvis si l’interès dels infants ho aconsella.
Pot ser que acabin abans o després del que estava previst o inclús que no es puguin dur a terme totes les activitats que hi havia programades.
Els elements que s’han de tenir en compte en la planificació d’activitats lúdiques són els següents:
1. Anàlisi dels destinataris. Explicar les dades més importants sobre els destinataris d’aquestes activitats lúdiques. Les més importants són:
• Edat dels infants: s’ha de tenir present el moment evolutiu en què es troben a l’hora de seleccionar els jocs o les activitats.
• Nombre de participants.
• Característiques: l’educador pot saber quins són els interessos i les expectatives dels infants si observa a què juguen o què expliquen.
2. Justificació de l’elecció de l’activitat: Explicar breument en què consisteix l’activitat i la seva finalitat.
3. Objectius de l’activitat: Redactar els objectius operatius o didàctics que es pretenen aconseguir amb l’activitat. Han de ser objectius avaluables.
4. Descripció de l’activitat: Explicar els passos i les tasques que s’han de dur a terme per fer l’activitat, és a dir, ha de quedar clar quina és la intervenció de l’educador/a i quines són les accions que els destinataris faran(infants, famílies...).
5. Metodologia: concretar quines estratègies s’utilitzaran per dur a terme les activitats:
• Elecció i adequació de l’espai. Vetllar perquè sigui segur.
• Temporalització: durada de l’activitat incloent la presentació, el desenvolupament i el final de l’activitat.
• Agrupaments: individual, petit grup, tot el grup.
6. Materials necessaris: s’ha de tenir en compte quina edat tenen els participants, quants n’hi ha, quines diferències hi ha entre ells, etc.
7. Avaluació: ha de permetre que els infants puguin ordenar i sistematitzar els continguts apresos (es poden fer jocs a partir del que van veure). Els educadors han d’avaluar si els infants han assolit els objectius previstos, el desenvolupament de l’activitat, és a dir, l’adequació del lloc, els jocs proposats, la temporalització, etc.
8. Organització de l’activitat: preparació prèvia de l’activitat (reunions de l’equip d’educadors per decidir on es farà la sortida o l’activitat, cerca d’informació del lloc on es vol anar, preparació dels fulls d’autoritzacions dels pares, elaboració de la llista de materials per fer la sortida, preparació de la reunió amb els pares, contractació del mitjà de transport, sol·licitació dels permisos si l’activitat es fa des de l’àmbit no formal, etc.).

L’equip educatiu ha de planificar prèviament totes les activitats que es duran a terme. La planificació ha de ser prou flexible per poder donar resposta a possibles imprevistos.

En la programació d’activitats que incloguin el joc com a recurs metodològic, cada grup de continguts s’ha de relacionar amb les activitats. Aquestes activitats constitueixen el camp experiencial dels aprenentatges. Per això, en la selecció i l’organització dels continguts i les estratègies didàctiques, l’educador/a ha de tenir en compte els criteris següents:
• Qualitat: les activitats seleccionades han de tenir en compte el desenvolupament de la majoria de capacitats.
• Adequació: tenir en compte les característiques dels infants. Per exemple, el nivell d’aprenentatge, els interessos, les vivències, l’ambient en què interactuen, el temps d’aprenentatge.
• Varietat: incloure activitats individuals i grupals, d’interior i d’exterior, de moviment i de repòs, d’expansió sensoriomotriu, etc.
• Motivació: activitats gratificants i promotores de la singularitat creativa dels infants. El joc és un instrument òptim de motivació. L’educador ha de preparar i organitzar el joc. La seva actitud ha de facilitar el joc a fi de promoure l’interès dels infants per les activitats proposades.

Les activitats didàctiques han de fer referència a situacions vivencials, que resultin familiars i properes als infants, de manera que constitueixin nuclis d’aprenentatge (els animals de la granja, el bany, etc.).

• Incorporació: les activitats han de permetre incloure propostes dels infants (què ens podem emportar per si plou?, si sortim al camp, on dipositarem els envasos buits si no hi ha papereres?, etc.). Aquestes preguntes busquen crear en els infants l’hàbit de preveure i planificar les coses abans de fer-les. Al principi, les respostes poden ser bastant il·lògiques o fantàstiques, però a mesura que es facin més grans seran més coherents. També és important que cada infant participi en el grup i interaccioni amb la resta de companys.
• Aplicació: moment de la creativitat i del descobriment.
• Expressió: acabada l’activitat, és el moment de la lliure expressió (verbal, gestual, etc.), de la discussió, de posar en comú els descobriments que cadascú ha fet.
• Sistematització: necessitat de programar sistemàticament les activitats tenint en compte els criteris anteriors. Cal elaborar una enumeració d’experiències vivencials dels infants. Això permetrà relacionar significativament l’escola amb l’àmbit personal, familiar i social. A partir d’aquí, aquestes experiències es podran relacionar amb els continguts nous. El joc té una importància especial en la selecció d’activitats d’aprenentatge, ja que crea un ambient permanent de trobada, motivació, creativitat, expressió i goig que no ha de faltar en cap model didàctic infantil.
• Avaluació: valoració de l’experiència que s’ha dut a terme i proposta de possibilitats noves.

L’avaluació és l’instrument que ens permet organitzar la comparació entre la situació prevista inicialment i la situació real. Aquesta comparació ens ha de donar informació sobre el grau d’assoliment del que inicialment s’havia previst i dels diversos factors que han fet possible o han dificultat el desenvolupament de les activitats.

L’avaluació és un procés que té un caràcter sistèmic, ja que aborda tots els components que apareixen en la intervenció i és un element que ajuda a prendre decisions sobre les diferents reorientacions del procés, cosa que fa que hagi de ser necessàriament un aspecte molt cuidat dins la planificació.